Una planta de triatges amb macrorotonda incorporada

Els lligams entre l'obra de la carretera general i el projecte d'una planta de triatges en sòl rústic a Biniaiet, abonen una polèmica que afegeix combustible a la ja molt discutida macrorotonda de Biniai. Malgrat tractar-se d'una iniciativa estrictament privada en un moment que no hi ha demanda del sector de la construcció, el Consell pretén declarar la planta d'interès general.

Ahir es va publicar al BOIB la decisió de la Comissió de Medi Ambient de Balears d'aprovar l'impacte ambiental de la planta de triatges de Biniaiet. Aquest projecte preveu intervenir sobre 90.000 m2 de sòl rústic, d'un terreny que es situa entre dues zones amb nombrosos elements de patrimoni arqueològic. Essent que el projecte preveu esplanar tot l'espai i alçar-hi algunes edificacions, és molt probable que, al llarg de les obres, vagin sorgint nous elements de valor patrimonial. Una iniciativa bastant incongruent quan esteim tramitant la petició de Menorca Talaiòtica.

Aquesta planta de triatges es relaciona per part de molta gent amb la rotonda que el projecte d'intervenció sobre la carretera general ha dibuixat a Biniai, en un lloc on no hi ha cap creuer de camí ni cap entrada principal.

Cal recordar que, en les primeres tramitacions de la planta, un dels problemes principals per a la seva execució era que havien de sufragar, a càrrec del promotor, l'adaptació de la carretera per a l'entrada i sortida de camions. Però des de que el Consell Insular va dibuixar la discutida macrorotonda de Biniai, els promotors s'han llevat de sobre aquest cost, perquè l'obra es pagarà amb diners públics. Com es recordarà, la rotonda de Biniai no estava incorporada al projecte guanyador de la carretera, s'hi va afegir després.

Crida així mateix l'atenció que la Norma Territorial Transitòria, que el Consell està tramitant actualment sota l'argument de la necessitat d'un canvi urgent del PTI per a determinades activitats econòmiques, també incideix sobre les plantes de triatges i elimina el límit que fins ara hi havia de tres plantes. Les existents estan funcionant actualment molt per sota de la seva capacitat, degut a la frenada del sector de la construcció.

En les al·legacions que el GOB ha vingut presentant durant la tramitació d'aquesta iniciativa, sempre s'ha argumentat que actualment es disposa de grans extensions de terrenys industrials a llevant de l'illa i que es troben ociosos (polígons industrials de Maó i Alaior) que podrien cobrir la necessitat de més plantes de tractament de residus de construcció i demolició. Aquests espais ja estan dotats de vials, energia, aigua i clavegueram.

Fins i tot, si és que es vol mantenir com sigui la possibilitat d'ubicar-ne en sòl rústic, una altra alternativa manco impactant seria condicionar qualsevol nova instal·lació a posar-la a llocs seriosament degradats, com ara antigues pedreres o similars.

Res justifica el consum d'un sòl rústic rodejat de patrimoni arqueològic quan es disposa d'altres indrets manco impactants. No és de rebut que els diners públics hagin de pagar una rotonda de dos pisos a Biniai. I per suposat, no hi ha arguments com perquè una iniciativa d'aquest estil sigui declarada d'utilitat pública.