La variant de Ferreries ofereix un sentiment agredolç a la gent sensibilitzada pels temes ambientals. Significa una transformació de territori molt gran, al temps que obre la porta a incorporar enfocaments nous en la intervenció a les carreteres. Ara que s'inaugura, és un bon moment per recordar la història d'aquest projecte i el treball que s'hi ha fet.
Durant molts anys, diferents col·lectius de Ferreries van impulsar una campanya per demanar un “desviament”, que disminuís el perill derivat del pas de la carretera general per dins el poble. Va ser bàsicament una activitat de reivindicació, no exempta en ocasions d'intencionalitat política, originada en els anys que es van produir accidents.
La reivindicació no es va acompanyar d'un treball de propostes, en entendre que això era una qüestió tècnica. I quan, en 2002, el Govern Balear va plantejar 4 opcions de projecte, hi havia poca capacitat social de sospesar cadascuna de les possibles alternatives.
El GOB va analitzar les variables del govern (totes passaven pel nord) i va proposar que s'estudiassin també alternatives pel sud, que no afectaven a cap terreny protegit en aquells moments i que aprofitaven bona part de l'actual carretera des Migjorn. Alguns comerciants també van advertir del potencial problema de baixada de vendes si s'allunyaven molt els vehicles del poble. Però qualsevol opinió era vista com un intent de retardar una solució que semblava albirar-se després d'anys d'espera.
Aquest fet, sumat a la proximitat d'eleccions (amb una dreta que apostava per desdoblar i una esquerra temorosa de frenar una reivindicació social) va acabar imposant la teoria de “que ho facin com vulguin, però que ho facin”. Eren temps de vaques grasses, i finalment es va aprovar el projecte més car i més impactant.
Són devers 4’5 Kms de nova carretera, que passa en un 35 % per Àrea Natural d’Especial Interès i en un 27% per Àrea Natural d’Interès Territorial. O sigui, que més de la meitat afecta a terrenys que en el seu dia es van considerar d’alt valor natural o paisatgístic. Sens dubte, una de les majors transformacions dels darrers temps.
Amb el projecte ja aprovat, només quedava intentar disminuir les enormes afectacions previstes. Quan les competències van passar al Consell Insular, hi va haver disposició per reduir en la mesura del possible algunes dimensions clarament exagerades. El GOB va proposar una sèrie d'idees per facilitar la integració paisatgística i mirar de frenar la gran pèrdua d'animals silvestres que solen morir atropellats a les carreteres.
Quasi tots els arbres grans que s'han hagut de llevar per fer la nova carretera, s'han trasplantat a voreres de carreteres, escoles i places públiques. Si tot va bé, els talussos que s'han fet podran ser revegetats amb facilitat i sense espècies exòtiques. També s'ha incorporat un sistema per conduir la fauna silvestre cap a passos que permetin creuar la carretera sense perill, i tota l'experiència que es tregui, serà traslladada al Pla Insular de Carreteres de Menorca.
Davant les transformacions inevitables, caben moltes actituds. Des de la protesta crònica a la inhibició absoluta. Però el més important segueix essent aprendre a participar abans que es puguin classificar precisament d'inevitables. Bastants dels que havien demanat el desviament es van penedir quan van veure, a partir de 2010, l'efecte de les màquines sobre el terreny.
Però protestar quan hi ha les màquines (no diguem ja quan s'inaugura) és tard. Cal impulsar una ciutadania disposada a dedicar temps a les qüestions comunitàries, a pensar en les solucions, a criticar quan calgui, i a ser conscients que cal mobilitzar-se abans que els fets siguin (materialment o jurídicament) irreversibles.
La variant de Ferreries (la darrera gran obra prevista en matèria de carreteres) ja és una realitat, que confiem que serveixi per la finalitat amb què es va justificar. I esperem també que les mesures ambientals aplicades funcionin per tal que la ferida causada al territori es vagi integrant en el paisatge de l'illa.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 13423 lectures