Sostenibilitat

La proximitat de la tardor posa en marxa canvis a Menorca que van a velocitat diferent. D’una banda, les pluges i les temperatures més suaus impulsen interessants modificacions al medi natural. I d’altra part, l’inici del nou curs genera una frenètica activitat social. Dos mons que conviuen, no sempre bé, però que s’han de fer encaixar per aconseguir un cert benestar.

Educar en la ciutadania segueix sent un desig que no es compleix a la nostra societat. A base de no veure-ho venir, s’ha anat implantant una cultura que assumeix poques responsabilitats en els temes comunitaris i que, com a molt, exigeix a l’administració pública que ho solucioni tot.

Els reptes que s’han d’afrontar poden desanimar o encoratjar, tot depèn de la magnitud del tema i, especialment de l’actitud amb què s’aborden. Hi ha cultures, com la menorquina, que saben sublimar bé algunes coses.

La polèmica sobre la dimensió de les intervencions que s’han de fer sobre la carretera general de Menorca fa estona que es va iniciar. En el passat mandat, es van començar les obres del tram entre Maó i Alaior, que finalment va quedar frenades perquè la constructora va desistir.

Les reverberacions de les coses passades de vegades enterboleixen el present. Com aquells concerts en poliesportius no pensats per acollir música, on el retorn que rebota per tots costats fa quasi impossible saber quina és la sintonia que volen transmetre els qui actuen. A Menorca hi ha ressons que distorsionen, o ho pretenen, els relats actuals.

El propers dies, 10 i 11 d’octubre, tindrà lloc a Mongofra Nou, el curs “Paisatge i medi rural. Coneixement i conservació”, una trobada per a la reflexió i el debat entorn a la creixent importància del paisatge al món rural, amb la participació d’experts internacionals en la matèria.

El programa de Custòdia Agrària del GOB segueix obrint camins per a la recerca d’un model agrari sostenible econòmicament i ambientalment. El passat juny es va presentar una Guia pràctica de mesures per a l’adaptació de l’agricultura i la ramaderia al canvi climàtic.

La posidònia està protegida des de 1992, però així i tot ha seguit patint impactes que han minvat les seves poblacions. Ara, amb la recent aprovació del decret del Govern Balear sobre la seva conservació, tenim més eines per a que aquesta protecció sigui efectiva.

Ja ho diuen que de tot se’n pot treure profit, fins i tot de les males experiències. Moltes vegades les coses agafen girs inesperats. Dinàmiques que semblaven negatives poden virar cap a vessants positives. Ho hem vist amb la biologia i ho veim amb l’urbanisme.

Segurament és una suma de causes. Unes patronals que venen de la cultura del plor s'afegeixen a una conjuntura internacional que retorna al seu lloc els turistes que ens havien caigut del cel els darrers anys i l'efecte dels missatges es multiplica perquè l'any pròxim hi ha eleccions. És pràcticament la tempesta perfecta.